Ep, ja hi tornem a ser. Últimament ens estem patejant la Garrotxa de dalt a baix (mai millor dit).

Sortida: Olot- Castellfollit- Santa Bàrbara de Pruneres- Can Bundància - Torre Canadell - Mas Vivers - Olot:

Integrants expedició: els habitituals Nats & Albert

Kilómetres: 50, 58

Temps. 4,5 hores (09:00 -- 13:30)

Temps (ó sigui, temps): collonut: sol amb algun núbol però temperatura que ja m'agradaria tenir-la tot l'any.

Un cop ens trobem al Parc Espunya, anem cap a la depuradora (per ambientar-nos) fins arribar a la Canya, on agafem la carretera fins Castellfollit. Aquí enfilem direcció Oix fins arribar al trencant de Santa Bàrbara. Hi ha alguna rampa, peró en fi, amb el nivell que comencem a tenir, aixó és pà menjat.

Aquí esmorzem amb companyia d'una altra colla de ciclistes, però no tan bons (?) com nosaltres. Al cap de 20 minuts baixem cap avall fins arribar a Can Bundància (gran Restaurant, però sense cap estrella "micheleng", no sé perquè). Aquí, en lloc de seguir la pista asfaltada cap a la Vall del Bac (que també l'hem agafada, més que res per fer una mica de cames, eh?) hem de trencar a l'esquerra i fer una mica de baixada fins arribar a un punt on hem d'atravessar el riu ( passem pel davant d'una casa, els habitants de la qual els agrada molt la música swing). Va bé que el riu no estigui massa plè, més que res per què en aquestes dates l'aigua és freda. I aquí ja comencem a pujar cap a la torra Canadell. Són uns 45 minuts aproximandament de pujada sense asfaltar. Camí molt maco, però cansa una miqueeeta. Però val la pena. De camí veiem la torre, però, bàsicament perquè anem una mica tard, no ens hi arribem, sinó que la vorejem (el meu sogre diu que t'has d'envardissar una mica, no gaire, per arribar-hi). Si ha plogut s'ha d'anar en compte perquè sempre hi ha basses. Pujant, pujant anem a parar a Vivers, un masia molt maca que queda al damunt de Sant Joan les Fonts, i com que aixó ja és territori d'en Nats, ja anem sobre segur. Baixem cap a Sant Joan, La Canya, depuradora (hi tornem bàsicament per l'olor) i cap a casa a menjar macarrons a cals sogres (els meus, clar).

Com sempre una sortida inmillorable.

La setmana que vé l'Escalada .....